El finançament públic continua sent un dels principals reptes per al desenvolupament d’habitatge protegit a Catalunya, especialment en projectes impulsats per operadors privats o cooperatives. L’absència de mecanismes estables en limita la viabilitat, fins i tot en aquells casos en què ja es disposa de sòls qualificats. El Decret llei 5/2025 introdueix un canvi significatiu en reconèixer expressament l’Institut Català de Finances (ICF) com a instrument de suport financer per a aquest tipus de projectes, inclosos els destinats a la compravenda. Tot i que el marc encara és genèric i pendent de desplegament, aquest pas suposa un punt d’inflexió que promotors, cooperatives i entitats locals no haurien de passar per alt.
Què diu exactament el Decret sobre el finançament públic a través de l'ICF (Institut Català de Finances)
L’article 9.4 del Decret llei 5/2025 estableix per primer cop que l’ Institut Català de Finances (ICF) podrà participar en el finançament de projectes d’habitatge protegit, tant en règim de lloguer com en règim de venda. Aquesta menció no és menor, ja que, fins ara, les referències normatives solien centrar-se en ajudes directes o subvencions, deixant fora mecanismes financers que permetessin a operadors privats o mixtos accedir a crèdits o avals específics per a aquest tipus de promoció.
El text indica que “el finançament públic de les actuacions incloses en aquest decret llei es pot vehicular mitjançant les línies que s’estableixin mitjançant convenis de col·laboració amb l’Institut Català de Finances”. Això no implica que actualment hi hagi línies actives, però sí que habilita normativament la possibilitat de crear-ne, cosa que fins ara no formava part del marc general de finançament de l’habitatge protegit a Catalunya.
Aquest reconeixement posiciona ‘ICF com una eina potencial per canalitzar finançament públic cap a projectes que responguin a objectius d’interès social, sense que necessàriament hagin de dependre de convocatòries de subvencions o ajuts a fons perdut.
Què canvia amb aquesta incorporació de l'ICF
Fins ara, l’Institut Català de Finances no havia estat vinculat de manera explícita a l’impuls d’habitatge protegit en règim de venda. El seu paper, quan intervenia, se centrava en línies genèriques de crèdit empresarial o programes orientats al lloguer social. La novetat del Decret Llei 5/2025 és que introdueix un marc normatiu que legitima la seva participació directa com a instrument de finançament públic en l’àmbit de la promoció residencial amb finalitat social, ampliant-ne el camp d’actuació.
Aquest canvi pot afavorir, a mitjà termini, el desenvolupament de productes financers adaptats a les particularitats de l’habitatge protegit: marges més ajustats, preus màxims de venda, terminis de qualificació i, en molts casos, models de cooperació publicoprivada. La possibilitat de comptar amb una entitat financera pública especialitzada obre noves perspectives per a operadors que, fins ara, quedaven fora del circuit tradicional de finançament bancari o no encaixaven en les convocatòries d’ajuts existents.
Tot i que encara no s’han definit línies concretes, aquest reconeixement normatiu és un pas clau per diversificar les vies de finançament disponibles i donar viabilitat a projectes que responguin a necessitats reals del mercat d’habitatge.
Quin tipus de projectes podrien beneficiar-se si s’activen aquestes línies de finançament públic
Tot i que el Decret encara no concreta condicions ni convocatòries específiques, el nou marc permet anticipar quins tipus de projectes podrien encaixar en futures línies de finançament públic gestionades o avalades per l’ICF.
Els primers beneficiaris potencials serien les cooperatives d’habitatge protegit, especialment aquelles que impulsen models en cessió d’ús o en règim de venda limitada. També podrien acollir-s’hi promotors privats amb sòls qualificats per a habitatge protegit, sempre que es comprometin a mantenir els preus dins els marges establerts per la normativa.
Així mateix, aquesta via podria facilitar l’accés a finançament per a projectes municipals o metropolitans que combinen cessió de sòl públic i col·laboració amb operadors privats o entitats del tercer sector. Un altre perfil que encaixaria són les iniciatives de reconversió d’edificis -com oficines o locals- en habitatges protegits, si hi ha un compromís ferm de qualificació i manteniment del règim. Sobre aquest punt, a l’article Actualització sobre habitatge protegit a Catalunya amb noves bonificacions fiscals analitzem els beneficis fiscals que el Decret estableix per a aquells que optin per aquesta fórmula.
En tots aquests casos, l’existència d’una línia de finançament públic adaptada a les particularitats econòmiques i jurídiques de l’habitatge protegit seria un factor decisiu per passar del disseny del projecte a la seva execució real.
Què queda per definir i per què convé fer-ne seguiment
Tot i que el Decret Llei 5/2025 estableix un marc habilitant, el finançament públic mitjançant l’ICF encara no compta amb línies actives ni amb detalls sobre les condicions que en regiran l’aplicació. No s’ha concretat si es tractarà de préstecs bonificats, avals, garanties parcials o altres mecanismes financers. Tampoc no es coneixen els criteris d’accés, els requisits de solvència ni els possibles límits d’imports o de terminis.
Això implica que, per ara, no hi ha una eina operativa, sinó una base normativa que en permet el desenvolupament. La diferència és rellevant. I, perquè aquesta via tingui impacte real, caldrà que el Govern defineixi convenis específics amb l’ICF i que aquests es dotin de prou recursos. Només aleshores els promotors, cooperatives o entitats públiques podran avaluar si els seus projectes poden beneficiar-se d’aquest finançament públic de manera concreta.
Per aquest motiu, és fonamental que les persones i entitats implicades en l’impuls de l’habitatge protegit segueixin de prop l’evolució d’aquesta mesura i estiguin atentes a futures publicacions al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) o a comunicacions del mateix ICF.
Una oportunitat en construcció que convé no perdre de vista
El reconeixement de l’ICF com a possible via de finançament públic per a projectes d’habitatge protegit marca un canvi rellevant en l’estratègia de suport institucional a la promoció residencial amb fins socials. Tot i que el marc encara és genèric i queda molt per definir, el Decret Llei 5/2025 obre una possibilitat que mereix l’atenció de promotors, cooperatives i entitats públiques interessades a desenvolupar aquest tipus d’iniciatives.
A Àliga Real Estate seguim de prop tota l’actualitat immobiliària per mantenir-lo informat. Si encara no ho ha fet, el convidem a consultar el nostre article sobre el Decret complet per obtenir una visió més àmplia de tots els canvis que poden afectar el mercat immobiliari a Catalunya.
